Aquesta setmana hem
pogut veure a Cornellà una sèrie de mobilitzacions organitzades per l’Assemblea
de Joves de Cornellà (AJK). En aquestes es demanen més aules d’estudi, que
aquestes estiguin més hores obertes, que s’habilitin més aules per treballs en grup
i que tot plegat disposi d’un servei de fotocòpies barat, programari lliure i
connexió a internet sense fils i oberta.
Vagi per davant que
considero positiu l’existència de col·lectius que mobilitzin als ciutadans més
joves per aconseguir millorar la vida de la ciutadania. En un context de greus
agressions contra la nostra generació i de certa violència estructural contra
el més dèbil, és més necessari que mai organitzar-se i plantar cara.
També considero
necessari que el sistema educatiu sigui una política estable i transversal on
hi intervinguin totes les administracions i entitats de la societat civil que
es troben implicades. Estable a partir d’un gran Pacte d’Estat per l’Educació
que asseguri una Llei d’Educació que duri més d’una legislatura. Transversal
perquè no s’ha de considerar l’educació com una competència o una política
estanca. Han d’intervenir totes les administracions i entitats de la societat
civil per assegurar un consens social i l’impuls d’unes polítiques coordinades
que evitin desigualtats.
Per què? Per evitar
just el que ens està passant ara. El Pla Bolonya obliga a realitzar un tipus
d’avaluació continua on el que prima és l’assistència i el treball continuat.
Per manca
d’estabilitat hem vist com el Sistema Educatiu ha patit un subfinançament
endèmic que també ha patit la Universitat. No s’ha pogut aplicar el Pla Bolonya
amb les garanties necessàries ja que ni tenim una política de beques adequada
(que asseguri que l’estudiant pot dedicar temps a l’estudi i no l’ha de compaginar
per necessitat amb una feina) ni s’ha ampliat el número de professors i d’aules
a les universitats (per assegurar una atenció més individualitzada i menys
càrrega de treball pels responsables de l’ensenyament).
Per manca de
transversalitat s’ha considerat l’Educació Superior com un compartiment estanc que res té a veure amb l’Ensenyament Secundari. Això ha provocat que alguns
universitaris no hagin assolit, un cop acabat el Batxillerat, les competències
bàsiques mínimes per cursar estudis superiors.
Per manca de
coparticipació de la resta d’administracions i d’entitats de la societat civil
ens trobem amb un escàs finançament de l’educació, un estat de crispació
constant de la comunitat educativa i una situació de desigualtat entre els
estudiants. No pot ser que el Govern Espanyol (del partit que sigui) obligui a
aplicar el Pla Bolonya però no s’otorgui el finançament per emprendre les
reformes adequades ni obligui a la resta d’administracions a adaptar-se. Ningú
no ha obligat als ens locals (diputacions i municipis) a complir unes ràtios de
biblioteques i aules d’estudi adequades al Pla Bolonya. És per això que trobem
a molts joves de ciutats del voltant de Cornellà que han de fer ús de les
biblioteques del nostre municipi.
A vosaltres no us ha
passat que heu hagut d’indicar a algun company de classe de fora de Cornellà
com anar a una de les nostres biblioteques?
El cas de Cornellà
La nostra ciutat disposa de tres biblioteques: la Central a Gavarra, la
Marta Mata al Centre i la que es va inaugurar fa ben poc a Sant Ildefons.
Aquestes permeten estudiar durant tot el curs ja que es troben obertes tot
l’any. Les biblioteques també ens permeten fer treballs en grup si demanem els
aularis amb antelació. A banda de la Xarxa Municipal de Biblioteques,
l'Ajuntament posa a disposició dels joves el servei d'Aules d'Estudi que
ofereix als estudiants espais idonis i en horaris encertats per tal de preparar
les seves proves durant els tres períodes d'exàmens. En l'actualitat n'hi ha
tres: al Citilab, al centre cívic García Nieto i a la nova biblioteca de Sant
Ildefons. Aquesta darrera s'ha posat en funcionament al mes de gener. La
voluntat és seguir ampliant aquest servei en altres indrets que ho permetin.
A més, algunes
Associacions de Veïns com la d’Almeda, posen a disposició dels joves les seves
instal·lacions per utilitzar-les com a aules d’estudi.
L’AJK té tot el dret de demanar millores en l’oferta d’instal·lacions
que ofereix l’Ajuntament als estudiants. Ara bé, caldria ser una mica rigorosos
i mantenir el seny.
El títol de la
campanya en qüestió és: “Volem espais on poder estudiar!”. Si un amic meu d’un
altre municipi passés per Cornellà i veiés aquest lema segurament em trucaria i
em diria: “on collons estàs que no et trobes ara mateix demanant una biblioteca
i/o una aula d’estudi?” L’equívoc seria perfectament comprensible per algú que
no sigui de Cornellà. Ara bé, la intencionalitat d’aquest lema és prou evident:
enganyar al personal. Cornellà, com bé he dit abans, ja té tres biblioteques i
tres aules d’estudi (més les d’algunes entitats). Per una ciutat de 6’9 km2 on
es triga mitja hora en creuar-la de punta a punta és un número prou important.
Ara bé, tenim gairebé 90.000 habitants així que els potencials usuaris són també
molts.
L’AJK va mantenir
una reunió amb responsables de l’Ajuntament per fer arribar les seves demandes.
Lluny de voler pactar o cercar un compromís amb l’Administració Local van
transformar les seves legítimes demandes en posicions immobilistes i
maximalistes. Si no s’acceptaven totes les
propostes continuarien amb les mobilitzacions. Ni van voler establir un
calendari de negociacions ni van voler arribar a cap mena d’acord. És a dir, es
van negar a gestionar i a ser els interlocutors vàlids sobre un tema que ells
consideren un conflicte social. En altres paraules: no van voler fer política.
La postura de l’AJK
és legítima però no puc dir que sigui ni meditada ni raonada. Sembla que
tinguin com a objectiu les mobilitzacions i la crispació en comptes de la
millora dels serveis als estudiants de la ciutat. La prova és que, després del
desallotjament de la biblioteca que havien ocupat, el seu tema central ha
passat a ser “la repressió de l’Ajuntament”. Això era el que volien provocar?
Ja ha començat la campanya electoral?
Manel Clavijo Losada