Durant aquests darrers dies a l’aparell propagandístic
del Govern se li ha girat feina. I és que davant la visita del President Mas a
Israel han de vendre dues idees difícilment creïbles. La primera és que la
visita és ben normal i natural i l’altre és que la valoració és positiva i que
ha sigut tot un èxit. Com sempre, l’única cosa que tindrem clar és que tot
plegat ha estat envoltat per la polèmica.
En primer lloc, el mateix fet de realitzar una visita
institucional a l’Estat d’Israel ja neguiteja a bona part de la caverna mediàtica. Qualsevol moviment en
clau internacional que fa el Govern és llegit immediatament com un moviment nou
en tot el procés sobiranista. Això ja fa ocupar bona part de les planes dels
diaris i desvia l’atenció d’altres objectius estratègics.
En segon lloc, les visites a empreses inversores són
analitzades amb lupa. En plena crisi econòmica, qualsevol possibilitat de rebre
inversió estrangera sempre desperta il·lusions en els sectors empresarials més
deprimits per la crisi. Per la resta és una bona manera de veure quin
plantejament econòmic i quin model productiu vol el Govern per l’economia
catalana. Malauradament, veient les visites que han fet, no queda gaire clar
què volen. Si mirem l’agenda de l’Alcalde Trias, podríem pensar que volen que
Barcelona sigui la capital del coneixement i el disseny com ho és Tel-Aviv. Si
mirem, en canvi, l’agenda del president, trobem que vol perpetuar sectors
abocats a l’extinció com és la mineria i per això va a veure empreses al Mar
Mort (i no, no és un joc de paraules, l’empresa matriu de les mines de Súria és
d’allà).
En tercer lloc, les visites més en clau governamental
han tingut una intenció clara: escenificar un tracte bilateral Catalunya-Israel
com si el primer fos un estat i el segon no fes el que EEUU vol. Alcaldes i
Ministres i el President Peres no han tingut problema en acceptar les visites,
ara bé, el Primer Ministre ha preferit no entrar en polèmiques i no ha rebut al
MHP. Serà que no som el centre de l’univers?
En quart lloc, calia que Helena Rakosnik, entre altres
esposes, anessin també de viatge amb la comitiva política? No tenim encara un
estat propi i ja tenim una família real? En els temps de descrèdit polític
millor no fer bajanades com aquesta...
I, finalment, en cinquè lloc, la no visita de la
delegació catalana als territoris assetjats de Palestina. Ho he deixat pel
final ja que l’argument del MHP no té cap sentit i cal fer-hi esment per
denotar la manca de coherència. Segons les seves declaracions no hi ha anat ja
que no és una “visita política”.
Caram, i què és la política? Visitar Israel com a
Generalitat en ple procés sobiranista no és política? Visitar envoltat de
polítics –sent polític- a polítics d’altres països no és política? Cercar
inversions per Catalunya i vendre la “marca Catalunya” no és política? No
visitar a la part més dèbil d’un conflicte internacional per no complicar les
relacions amb la part més forta no és política?
A qui creu que enganya el Molt Honorable President? Es
pensa que si els dirigents es porten a les seves dones potser dissimularà i
semblarà un viatge de plaer? Per què el President fuig de la política?
A Israel s’ha anat a fer política i la política t’obliga
a escollir. Artur Mas, dins d’aquest conflicte internacional, ha escollit la
part més forta.
Res de nou.
Manel Clavijo Losada