dimecres, 13 de novembre del 2013

Què és la política, Molt Honorable President?


Durant aquests darrers dies a l’aparell propagandístic del Govern se li ha girat feina. I és que davant la visita del President Mas a Israel han de vendre dues idees difícilment creïbles. La primera és que la visita és ben normal i natural i l’altre és que la valoració és positiva i que ha sigut tot un èxit. Com sempre, l’única cosa que tindrem clar és que tot plegat ha estat envoltat per la polèmica.

En primer lloc, el mateix fet de realitzar una visita institucional a l’Estat d’Israel ja neguiteja a bona part de la caverna mediàtica. Qualsevol moviment en clau internacional que fa el Govern és llegit immediatament com un moviment nou en tot el procés sobiranista. Això ja fa ocupar bona part de les planes dels diaris i desvia l’atenció d’altres objectius estratègics.

En segon lloc, les visites a empreses inversores són analitzades amb lupa. En plena crisi econòmica, qualsevol possibilitat de rebre inversió estrangera sempre desperta il·lusions en els sectors empresarials més deprimits per la crisi. Per la resta és una bona manera de veure quin plantejament econòmic i quin model productiu vol el Govern per l’economia catalana. Malauradament, veient les visites que han fet, no queda gaire clar què volen. Si mirem l’agenda de l’Alcalde Trias, podríem pensar que volen que Barcelona sigui la capital del coneixement i el disseny com ho és Tel-Aviv. Si mirem, en canvi, l’agenda del president, trobem que vol perpetuar sectors abocats a l’extinció com és la mineria i per això va a veure empreses al Mar Mort (i no, no és un joc de paraules, l’empresa matriu de les mines de Súria és d’allà).

En tercer lloc, les visites més en clau governamental han tingut una intenció clara: escenificar un tracte bilateral Catalunya-Israel com si el primer fos un estat i el segon no fes el que EEUU vol. Alcaldes i Ministres i el President Peres no han tingut problema en acceptar les visites, ara bé, el Primer Ministre ha preferit no entrar en polèmiques i no ha rebut al MHP. Serà que no som el centre de l’univers?

En quart lloc, calia que Helena Rakosnik, entre altres esposes, anessin també de viatge amb la comitiva política? No tenim encara un estat propi i ja tenim una família real? En els temps de descrèdit polític millor no fer bajanades com aquesta...

I, finalment, en cinquè lloc, la no visita de la delegació catalana als territoris assetjats de Palestina. Ho he deixat pel final ja que l’argument del MHP no té cap sentit i cal fer-hi esment per denotar la manca de coherència. Segons les seves declaracions no hi ha anat ja que no és una “visita política”.

Caram, i què és la política? Visitar Israel com a Generalitat en ple procés sobiranista no és política? Visitar envoltat de polítics –sent polític- a polítics d’altres països no és política? Cercar inversions per Catalunya i vendre la “marca Catalunya” no és política? No visitar a la part més dèbil d’un conflicte internacional per no complicar les relacions amb la part més forta no és política?

A qui creu que enganya el Molt Honorable President? Es pensa que si els dirigents es porten a les seves dones potser dissimularà i semblarà un viatge de plaer? Per què el President fuig de la política?

A Israel s’ha anat a fer política i la política t’obliga a escollir. Artur Mas, dins d’aquest conflicte internacional, ha escollit la part més forta.

Res de nou.


Manel Clavijo Losada