dilluns, 2 de setembre del 2013

Federalisme de pega


Malgrat la major part de la població consideri que el federalisme és només un model territorial, en realitat és molt més que això. Locke, Madison, Proudhon o Pi i Margall són bons exemples de pensadors que van aprofundir i acotar bé quin era el veritable significat. I és que aquest no es limita al model d’estat, ans al contrari, és tot un estil de vida a tots nivells: familiar, fratern, polític... 

Caldria que, molts dirigents dels que es diuen federalistes, repassessin els principis bàsics exposats pels intel·lectuals que van definir aquest concepte al seu dia. Potser així descobririen que, com bé deien Proudhon i Pi i Margall: el federalisme no és un model d’estat, és un principi. I com tot principi, comença per un mateix com a individu respecte la resta. Des d’aquesta visió àmplia del federalisme trobem que la llibertat només es pot assolir des de l’acord i que només es pot assolir un pacte des de la igualtat (econòmica, jurídica...) de les parts. 

El federalisme per tant, exigeix a tots aquells que es defineixin així, una aplicació d’aquest principi com a mètode d’actuació quotidià, és a dir, com a forma de viure en societat.  No s’ha de pecar de reduccionistes i utilitzar-lo com a eina per sortir de pas en una arena política tant complexa com és la catalana.

Cal ser federalista i actuar com a tal en tots els aspectes de la vida: com a membre d’una família, com a membre d’una associació, com a treballador d’una empresa, com a sindicalista, com a militant d’un partit... En definitiva, cal ser federalista com a ciutadà del món. 

I és precisament això el que no fan els que pertanyen a la vella guàrdia del PSC (i tampoc alguns dels seus no tan vells seguidors). Em sorprèn i m’entristeix cada dia més veure com uns s’enfronten als altres. Ros, Geli i companyia formant les seves entitats per poder tenir una estructura on manar ja que són minoria, Corbacho i Balmón convidant a marxar a certs sectors, Tura i Martí aprofitant per treure el cap pels mitjans... 

Em dol veure com pocs o cap dels dirigent del partit on milito s’ha estudiat mínimament què vol dir i què implica el federalisme respecte el seu paper dins un partit polític. Respecte, acord, igualtat, llibertat... són alguns dels principis que se’n deriven de viure en federalisme i d’això no se’n veu per enlloc. Que prenguin nota aquells que ara ja no manen i per això demanen llibertat i també aquells que manen i se n’obliden d’arribar als acords necessaris amb totes les parts. Que recordin això: tot allò que es trobi fora del que s’acorda no es pot regular i, per tant, entra dins de l’arbitrarietat i impedeix assolir la llibertat.

En resum, la recepta per aquest cacau que pateix el PSC és més federalisme. Però federalisme del de debò, del que comença per un mateix. 

Manel Clavijo Losada

5 comentaris:

  1. No lo has podido defender mejor. Para ser federalista hay que serlo a todos los niveles y en todas sus consecuencias. No se puede poner de eslogan "Federalisme" y luego tener unas estructuras en el partido que funcionan casi como el soviet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No creo que el problema sea la estructura orgánica del partido. Creo que el problema es de actitudes: ¿No he ganado? Me monto mi propio cortijo. ¿Que he ganado? Arraso con la oposición interna. El hecho de estructurarse a partir de asambleas de agrupación, consejos de federación y consejos nacionales (éstos últimos a partir de delegaciones) no es malo si se sabe utilizar.

      Elimina
  2. Aquest és el vostre problema... Es porta a dins això. Com l'atreviment a dir que el sector catalanista dins el partit és minoritari, tal com afirmes, sense haver fet unes primàries com déu mana. Lluny queda l'Ernest Lluch, ja...
    La caigua lliure del PSC rau també en aquesta branca espanyola, que va prenent un discurs més populista com el del PP i C's, on es veu que per manifestar-se cal que l'organitzador pagui, amb paraules de Pere Navarro ara fa unes hores. Així no, altres partits d'esquerres defensen millor el que és el socialisme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En cap cas afirmo que el sector catalanista sigui minoritari. Si ho és el sector de l'Àngel Ros, la Marina Geli, etc. Jo em sento molt catalanista pero no m'hi veig representat per aquesta vella guàrdia. Això no vol dir que em senti gaire més representat per la direcció actual (on, per cert, l'Àngel Ros hi és).

      Elimina
    2. Sí, oi tant. El que volia dir és que s'ha d'anar amb compte amb les afirmacions categòriques. Es pot estar o no d'acord, i a vegades es pot sonar contundent quan tampoc ho pretens. Em té preocupat això.

      Elimina