Fa més de set mesos vaig dedicar una entrada a la
deriva centrista d’Esquerra Republicana de Catalunya. El to de l’escrit era
totalment irònic i humorístic ( o això pretenia).
Actualment la situació és massa greu com per fer això.
El paper d’ERC en aquest inici de legislatura no fa cap mena de gràcia ni es
pot ironitzar.
Hi ha molt en joc en aquests precisos instants: una
crisi econòmica agreujada per mesures neoliberals procícliques, una crisi
nacional que pot fer aparèixer una escletxa en la convivència a Catalunya i una
crisi democràtica fruit d’una continuada mala praxi política.
Darrere d’aquests enunciats trobem famílies esperant
respostes, persones que han dipositat els seus anhels i esperances en un o
altre projecte, ciutadans que es senten traïts pels seus representants
polítics.
Els partits han d’estar a l’alçada d’aquests reptes i
abordar-los tots. Això implica ser responsables i no deixar de banda part dels
problemes que patim els catalans i catalanes.
És aquí on rau l’error principal d’ERC. S’està
limitant a establir ponts de diàleg i acord amb el Govern de Convergència i
Unió només pel procés sobiranista. A canvi de les cessions de CiU, ERC està
deixant de banda els problemes socioeconòmics del país i els greus casos de
corrupció que esquitxen a la coalició de govern.
ERC
es ven en el moment que permet que CiU prorrogui els Pressupostos 2012 durant
tot aquest any. Això implica que no s’ha discutit al Parlament la principal
eina de gestió i fiscalització de l’acció de Govern ni podem mesurar el rigor dels
seus càlculs econòmics.
ERC
es rebaixa moralment quan impedeix el control al govern (una de les funcions
del Parlament) boicotejant la petició de compareixença al President Mas
respecte els casos de corrupció que afecta al finançament del partit de govern.
ERC separa l'ètica de la política en el moment que es felicita per haver aconseguit
forçar la compareixença d’Artur Mas pel 31 de juliol. Es pensen que som
estúpids o es que realment creuen que la ciutadania estarà al cas a mig estiu?
ERC demostra ser un partit fraudulent quan llueixen pegats en favor de la televisió pública i es
manifesten públicament a favor dels seus treballadors però després voten amb
CiU contra la condemna a l’ERO a la TV3.
I
finalment, ERC traeix a Catalunya quan vota contra una moció
que pretenia acabar amb la pobresa i la desnutrició infantil amb mesures
concretes i quantificades.
Si
mai tinc cap mena de responsabilitat i acabo faltant d’aquesta manera els valors
i principis que represento, espero que existeixi el mecanisme per engegar-me immediatament
el més lluny possible. És el que desitjo per
l’Oriol Junqueres i tots els dirigents d’ERC. Que la base d'aquest partit prengui bona
nota al respecte.
Manel
Clavijo Losada