dijous, 18 d’abril de 2013

Tres visions diferents d’un mateix dret a decidir legal i acordat



A la societat catalana es pateixen dues problemàtiques evidents: la socioeconòmica i la nacional. Hi ha qui nega o supedita una per ressaltar l’altra, hi ha qui critica durament als qui posen l’accent en una de les dues. En realitat ambdós conflictes són igualment rellevants en tant que són demandes de la ciutadania i han de ser tractats i resolts.

Qualsevol partit amb vocació de govern i amb la voluntat de centralitat els ha d’abordar de manera clara i entenedora. Malauradament cap partit està fent els deures al respecte i per això no tenim lideratges definits ni tendències gaire favorables per cap partit. El PSC, malgrat el canvi de cicle que sembla estar travessant en les darreres setmanes, no és una excepció.

L’exemple més evident és el dret a decidir legal i acordat que proposa per donar sortida a les demandes nacionals d’una part del poble de Catalunya. És prou indefinit i difús com per poder encaixar tres definicions diferents sobre el mateix projecte: una versió consultista, una legalista i una pactista.

La primera de les lectures es fonamenta en el fet que la ciutadania ha de fer és decidir la solució pel problema territorial espanyol. No es votaria en cap cas si es vol o no la independència sinó que es realitzaria una reforma federal de la constitució. El referèndum preceptiu que s’hauria de celebrar per aprovar-la seria l’exercici del dret a decidir, és a dir, un si o un no al federalisme. S’oblida que l’autodeterminació és un dret fruit d’una demanda concreta. A la Transició es va exercir per establir la Comunitat Autònoma de Catalunya ja que la demanda era aquesta, actualment la demanda és l’Estat Catal, per tant el dret a decidir a d’anar encarat a preguntar si es vol o no la independència.

La segona possibilitat es fonamenta en la inclusió del dret a decidir a la Constitució. És a dir, que la possibilitat d’organitzar referèndums vinculants per separar-se de l’Estat Espanyol estigui inclosa a la Carta Magna. No queda gaire clar, però, si s’aprofitaria la reforma per incloure tot el tema del federalisme o bé es faria en una segona tongada en el cas que, un cop realitzat el referèndum d’independència el resultat fos favorable al manteniment de la unitat d’Espanya. Aquest pla és més arriscat que anar a Pyongyang disfressat de samurai.

La via que aposta per l’acord sembla ser la més lògica malgrat el dilema que representa. Aquesta es fonamenta en l’arribada d’un acord entre la Generalitat i el Govern Central per saltar-se la Constitució i celebrar la consulta. A l’acord hi figuraria la data de la consulta, la pregunta, les respostes i el compromís de que cap òrgan competent fes un recurs al Tribunal Constitucional al respecte. El dilema és ben clar: és legítim saltar-se la Constitució aprofitant que el TC no pot actuar d’ofici? Pot ser un perillós precedent en temps convulsos com els que vivim actualment? La resposta, un cop més, la podem trobar en la història recent d’aquest país. I és que de precedents ja n’hi ha sobre com saltar-se la constitució gràcies a un pacte entre cavallers. Andalusia va obtenir la màxima capacitat competencial gràcies a un pacte que li va permetre, malgrat no haver guanyat el referèndum en totes les circumscripcions. En aquell moment la Constitució va ser violada i no va passar absolutament res. Quelcom semblant va ocórrer a l’hora de legislar sobre la composició del TC, es va forçar al màxim la interpretació de la Constitució per polititzar al màxim aquest òrgan.

Sembla, doncs, que la via de l’acord, un cop establerts els precedents és la opció més directa i sensata de totes malgrat la dificultat aparent que presenta.

En resum, el PSC ha d’aclarir quina de les tres versions és la seva. En cas contrari continuarem coixos en la nostra credibilitat i no aconseguirem el suport necessari com per ser l’alternativa de govern que necessita Catalunya. No podem continuar esperant que CiU i ERC fracassin i de rebot torni la confiança en nosaltres, hem de guanyar per mèrits propis.

Manel Clavijo Losada

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada