No es tracta d’una relaxació dels límits de dèficit,
tampoc s’ha aprovat cap llei per l’habitatge digne i per la dació en pagament,
aneu errats si penseu que s’ha decidit incrementar el SMI al nivell de l’IPC.
Molt menys s’han començat a portar a terme les mesures de control als mercats
financers que serien necessàries per aturar l’especulació i el control de l’economia
sobre la política. I no, tampoc ha aparegut com per art de màgia un pla de xoc
per afavorir cap nou model productiu ni per generar alta ocupació de qualitat.
En aquest país les bones noticies no arriben si no
treballem per realitzar-les. Això serà difícil si a Espanya trobem més aturats
actius que governants que treballin, és per això que ens hem de conformar amb
un altre tipus de noticies.
La bona nova és que ja tenim un partit liberal a
Catalunya! Si, ja n’hi ha prou de conservadors i socialistes fent-se passar per
liberals, centristes o pragmàtics. Els vots del centre ja tindran una
destinació clara, no pas una mala còpia. Aquells que pensen que l’esquerra i la
dreta són el mateix, que fer o tancar hospitals és ben bé igual i que no troba
diferències entre estudiar en una escola i en una barraca “provisional” estan d’enhorabona.
Ja tenim el partit ideal per tots aquells que no votaran mai a la dreta però s’han
cregut la metàfora de la família amb ingressos reduïts que retallen en despeses
supèrflues (sanitat i educació) com a paradigma del que s’ha de fer a la
Generalitat.
Ha arribat el moment que la via que ha mort a Europa
entri al Parlament de Catalunya amb forces renovades. Era necessari que algú
posés la tanca al voltant del centralisme institucionalitzat de caire
oportunista, no fos cas que els altres partits es colessin. A Catalunya no
tenim als Liberals-Demòcrates de la Gran Bretanya, ni al Liberals purs d’Alemanya,
tampoc tenim un poti-poti com el Partit Demòcrata a l’estil italià. Qui vol
nous partits, partits que fan el de sempre o fusions incomprensibles? Aquí a Catalunya
tenim el partit més antic de la cambra utilitzant estratègies que han mort a
Europa però venent la moto d’una nova fornada tant de dirigents com d’idees.
Gràcies a ERC tenim el prototip de formació política
que pot pactar amb qui sigui, on sigui i en les condicions que siguin. En un
inici no han entrat al govern però si el projecte sobiranista (que només es
tracta d’una secessió institucional, no pas d’un projecte econòmic) comença a
ser atacat, tindran el seu moment de glòria al si d’un govern de dretes.
Just en aquell moment, la metamorfosi d’ERC en un
partit liberal-oportunista haurà culminat i tots els qui estem a les bases de
partits en perill de caure en la marais centralista
respirarem alleugerits.
Manel Clavijo Losada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada