dilluns, 21 de novembre del 2011

Carta a Ernest Lluch


Estimat Ernest,

Avui fa onze anys que et van assassinar, avui fa onze anys que vam plorar plegats a casa. Avui fa onze anys que vaig sortir al pati de l’escola amb els meus companys i professors a cridar en silenci. Avui fa onze anys que vam morir, una vegada més, per defensar els nostres ideals. Avui fa onze anys que una part de tots nosaltres se’n va anar en aquell garatge per no tornar mai més. Avui fa onze anys que un home va deixar de ser un ésser humà per passar a ser un assassí. Avui fa onze anys que vas deixar de dialogar, de parlar, de tractar de transformar un país insegur en una democràcia sense por.

Avui, 21 de novembre de 2011, tots els articles aniran dedicats a valorar els resultats de les eleccions d’ahir. El meu no pot ser així, aquest cop no. Crec que queda clar que no ha passat el que volíem esperar, de moment no cal dir res més.

Aquestes han sigut les primeres eleccions al País Basc on s’ha votat sense por. Ha sigut gràcies a tu, Ernest. Vas mostrar el camí del diàleg a molts demòcrates, vas marcar els límits del que es podia tolerar i vas fer perdre la por a molts joves dirigents que ara hauran de prendre decisions per assolir la pau.

Se’t troba a faltar a la Universitat, se’t troba a faltar al Partit, se’t troba a faltar a Catalunya i a Euskadi. Esperem que els teus valors no els haguem de trobar a faltar en un futur...

No sóc gens creient però sé que ens protegeixes ni que sigui des de la nostra memòria, és per això que he volgut escriure’t en un dia com avui.


Afectuosament,


Manel Clavijo Losada.