La situació de crisi econòmica actual ens obliga a replantejar-nos l’estratègia emprada per a la transformació de la societat. Hem arribat al punt d’inflexió necessari per a que el socialisme deixi de ser un pardal ferit en una Europa caçadora d’ideals. El socialisme ha de ser com l’au fènix, ha de renéixer i agafar les regnes amb propostes alternatives de futur.
El socialisme va ser durant el segle XIX i part del XX una via vàlida, un full de ruta que va forçar a una transformació progressiva del sistema polític occidental. Durant aquests segles el socialisme va ser progressista, va lluitar contra un sistema liberal que es va dividir entre els qui acceptaven les reformes -i les recolzaven- i aquells qui van decidir resistir-se i tractar de conservar el sistema polític i social. El socialisme aleshores era engrescador, suposava una alternativa al sofriment i a les desigualtats d’un món ple de privilegis per una minoria. El conservadorisme no era atractiu ja que és difícil vendre a la societat la defensa d’un món injust.
Ara, al segle XXI, som nosaltres –els socialistes- els qui hem esdevingut uns conservadors. Les grans victòries les hem obtingut evitant que el Parlament Europeu aprovés les 65h setmanals, evitant directives contra la immigració o aplicant mesures neoliberals pal•liades. Això no és ser socialista ni progressista.
Hem vist que és ara la dreta qui ha esdevingut una alternativa al seu propi model, tots els avenços que s’han assolit trontollen i nosaltres no hem fet res més que conservar una situació que tampoc és justa i manté les desigualtats sistèmiques de sempre.
I és que tot plegat ha arribat a un punt que ha perdut el sentit. Nosaltres hem de resistir i mantenir la posició en un terreny que no és el nostre, un món que no hem pogut transformar i que pot canviar a pitjor. Ara els conservadors són els qui progressen cap a una alternativa on les desigualtats artificials creades pel sistema econòmic es legitimin com a intrínseques de l’ésser humà.
Això ha d’acabar ja, hem de tornar a ser progressistes. Crisi no vol dir altra cosa que canvi i depèn de nosaltres la deriva que prengui la situació. Les mesures anticrisi han de deixar de ser encarades a evitar el canvi, han de esdevenir el motor d’aquest.
Hem de tornar a engrescar a la societat amb una alternativa que acabi amb les injustícies, les desigualtats i els privilegis d’algunes minories.
Manel Clavijo Losada.
